Encetem blog tractant sobre un dels consumibles més nocius de la nostra societat, la televisió. Aquesta droga va ser la primera d'un grup creixent de drogues d'alta tecnologia que introdueixen a l'usuari en una realitat altrernativa, actuant directament a l'aparell sensorial del consumidor, sense la necessitat d'introduïr substàncies químiques al sistema nerviós. Cap moda addictiva, epidèmia o histèria religiosa s'ha dispersat mai amb tanta rapidesa ni ha aconseguit tants conversos en un període de temps tant curt.
L'analogia més propera al poder addictiu de la televisió i de la transformació de valors que ha introduït a la vida dels addictes és probablement l'heroïna. L'heroïna aplana la imatge; amb heroïna les coses no són fredes ni calentes; el ionqui observa el món segur de que res del que hi passa importa. La il·lusió de control i coneixement que l'heroïna engendra és similar al suposat inconscient del consumidor de televisió, pel qual el que veu és "real" en algún lloc del món. En realitat, el que veu són les millores cosmètiques de la superfície dels productes. La televisió, encara que no envaeix quimicament, és, tant addictiva i psicològicament nociva com qualsevol altra droga:
- L'experiència de la televisió permet al participant abandonar el món real i entrar en un estat mental passiu i de plaer, les preocupacions i ansietats de la realitat arriben al mateix grau de no-consciència quan un s'absorbeix davant d'un programa de televisió que quan un es troba en un viatge induït per les substàncies classificades com a drogues. Causant, en la majoria de casos una sobreestimació del control personal sobre el consum de la televisió, fet que també podem observar en el consum d'alcohol.
- En segon lloc, és l'efecte advers de la contemplació de la televisió en la vida de tanta gent el que la defineix com una addicció seriosa. L'hàbit de la televisió distorsiona el sentit del temps, converteix les altres experiències en supèrflues i curiosament irreals, mentre ella va guanyant una major quota de realitat. A més debilita les relacions al reduïr, i en ocasions eliminar, les oportunitats normals de comunicació i parla.
El més perturbador de tot això és que el contingut de la televisió no és una visió, sinó un riu de dades manufacturades que pot manipular-se per tal de "protegir" o imposar valors culturals. Per tant ,estem davant d'una droga addictiva i que tot ho penetra, que distrubueix una experiència el missatge de la qual pot ser qualsevol que el que remena les cireres vulgui. Existeix quelcom que pugui aportar un sòl més fèrtil per fomentar el totalitarisme que això?
L'estudi seriós sobre els efectes de la televisió sobre la salut i la cultura es troba als seus inicis, el més calent és a l'aiguera com deia aquell, tot i axò, cap droga de la història ha aïllat de forma tant ràpida i total la cultura dels seus consumidors del contacte amb la realitat. I cap droga en la història ha tingut tant d'èxit al refer a la seva pròpia imatge els valors de la cultura que ha infectat.
La televisió és, per naturalesa, la droga per excel·lència. El control, la uniformitat i la reiteració dels continguts la converteixen inevitablement en una eina per a la coerció, el rentat de cervell i la manipulació. La televisió provoca un estat de "trance" a qui la mira, element que constitueix la condició prèvia necessària pel rentat de cervell.
