L’estramoni (Datura
stramonium) és una planta tòxica de la família de les solanàcies, abundant en
zones temperades de tot el món. Creix en zones càlides eutrofitzades, com ribes de rius, estables, femers, i abocadors. S’adapta
a qualsevol tipus de sòl, essent més vigorosa en els humits amb nitrats
abundants. Entre les substàncies constituents s’hi troben alcaloides tropànics,
que en petites quantitats són tòxics o estupefaents, com l’atropina, la hiosciamina i l’escopolamina,
caracteritzats per provocar reaccions anticolinèrgiques i en quantitats majors,
causen síndrome atropínic.
Usos.
Aplicada externament,
s'utilitza com a anestèsia local. Pel que fa a l’ús intern s'utilitza per
tractar els espasmes de la musculatura llisa i calmar el SNC (espasmes
estomacals, epilepsia a més que també disminueixen les secrecions mucoses dels
pulmons).
Constitueix, juntament amb
el metel (Datura metel) una font per a l'extracció de l’hiosciamina, un
alcaloide semblat a l'atropina, que s'utilitza per al tractament del dolor.
A causa de les al·lucinacions
que provoca també s’ha utilitzat en rituals xamànics o màgics des de fa
mil·lennis, tenint constància del seu ús en l'antiga Roma en els rituals de
culte a Bacus, o en l'Edat Mitjana als aquelarres.
Diversos mitjans
d'informació van definir l’estramoni com una nova droga que s'estava posant de
moda entre els joves. Ràpidament des d’Energy
Control es va desmentir tal afirmació, ja que en tots els anys que ells
porten treballant en ambients festius no han detectat la seva presència ni que
el seu consum s'estigui popularitzant. Van afegir, a més, que les possibilitats
que això succeís eren inexistents, doncs els efectes desitjats que s'obtenen
després del seu consum són escassos (les al·lucinacions solen ser desagradables
i de difícil maneig) i compten amb massa efectes adversos (arítmies,
convulsions, etc.). Des d’EC aclareixen que: “Les accions destinades a l'erradicació
de la planta o la fiscalització dels seus principis actius no contribueixen a
l'objectiu final i que creiem comú: evitar que aquests casos es repeteixin, amb
estramoni o amb la propera substància que aparegui qualsevol dia en qualsevol
lloc.”
Aquests mateixos mitjans també van intentar escandalitzar a la seva audiència, afirmant una vegada i una altra que el consum d'aquesta droga podria ser mortal. De nou es van equivocar, ja que van relacionar massa ràpid les morts dels joves amb el consum d'aquesta substància, la qual evidentment va influir en el tràgic final, però no va ser ni des de lluny determinant. També va haver aparèixer el doctor Santiago Nogué, Cap de Toxicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, desmentint tal fet, i afirmant que: “És un producte que, efectivament, sí que accelera el ritme cardíac, que té efectes anticolinèrgics. Però no és un producte que per si sol pugui causar la mort. A diferència de la cocaïna, de l'heroïna, o de les anfetamines, que si que poden causar la mort, en el cas de l’estramoni es necessiten més coses perquè una persona pugui posar en risc la seva vida prenent-la. Ha de ser una barreja de, per exemple, cocaïna i estramoni, anfetamines i estramoni o alcohol i estramoni.”
També n’opina el mateix en Xavier Samper, sotsdirector de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sta. María. Segons ell: “En condicions úniques, l’estramoni no és una planta més perillosa que la marihuana, però en altes dosis i barrejada amb altres drogues, pot portar complicacions”.
Tot i així, si les
autoritats s'obstinen a acabar amb l’estramoni perquè cap altre curiós pugui
experimentar els seus efectes, ho tindran difícil, segons afirma Jordi
Recasens, catedràtic en botànica de la UdL, doncs “És una planta silvestre que
creix a tot arreu, reproduint-se amb facilitat. Les seves llavors poden
romandre en el sòl durant anys sense germinar. És impossible que l'acabin erradicant
per complet“.
