La implicació dels governs i la seva directa responsabilitat dins el comerç de la droga ha anat disminuint, mentre que estafadors organitzats i protegits s'han fet amb els guanys directes i els preus han augmentat astronòmicament. La nova estructura de preus ha convertit al diner de la droga en quelcom suficientment gran com perquè totes les parts s'aprofitin generosament: els governs i els sindicats criminals en la mateixa mesura.
En efecte, la moderna solució ha sigut pels càrters de la droga, els quals operen a mode d'apoderats dels governs nacionals en la qüestió de proporcionar narcòtics addictius. Els governs ja no poden participar obertament al món del trànsit de narcòtics i mostrar legitimitat. Els governs legitimats prefereixen que les seves agències d'intel·ligència realitzin tractes secrets amb els mafiosos de la droga, mentre que la visible maquinària de la diplomàcia sembla escandalitzar-se amb el "problema de les drogues", un problema sempre present en aquests termes per convèncer a qualsevol persona raonable de la seva impossible solució. No és casualitat el fet que les àrees de major producció de narcòtics durs siguin zones tribals. L'imperialisme modern ens fa creure que, faci el que faci, mai podrà arribar a dominar i controlar aquestes zones, en són exemples Pakistàn o Birmània, on es troba la major producció d'opi. En conseqüència, líders tribals sense rostre i amb noms inpronunciables, tenen la responsabilitat absoluta sobre el tema.
Des de 1914 fins la segona guerra mundial, la distribució de drogues estava, en la seva major part, a les mans dels gàngsters que dirigien altres operacions il·lícites que caracteritzaven a la subcultura gangsteril. La prohibició de l'alcohol als EUA va crear un ampli mercat per la droga dura, donant així oportunitats per l'enriquiment fàcil amb l'alcohol manufacturat il·legalment i la seva venta lliure d'impostos.
La manipulació a càrrec del govern dels mercats de la droga es produeix a totes parts. Durant la 2a guerra mundial, els ocupants japonesos de Manxúria van produir una gran quantitat d'opi i heroïna per distribuir-la a l'interior de Xina. Aquesta acció es va realitzar amb la intenció de crear els suficients addictes per trencar d'una manera eficaç la voluntat del poble xinès i la seva resistència contra l'ocupació. Més tard, a la dècada dels seixanta, l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) va utilitzar la mateixa tècnica per clamar la dissidència política als guetos negres americans sota una allau d'heroïna blanca xinesa d'extraodinària puresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada